dimarts, 5 de juliol de 2011

UNITAT POPULAR

Després de quasi més de dos mesos sense escriure res i un cop, reorganitzada la meva vida, analitzada la situació i el context actual i no poden estar més orgullosa de formar part de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR que el passat 22 de Maig va començar a caminar a pas ferm, valent cap a un nou model de societat, construïda des de la base, que escolta el poble i en participa; no puc obviar, abans de començar aquesta nova etapa, la  referència on rau tot: la Unitat Popular.

Des de la CUP quan parlem d’Unitat Popular, no parlem de la unió de diferents entitats polítiques que ens ajudin a entrar als estaments de govern i institucions. No ens interessa unir-nos amb ningú amb aquesta intenció. Els nostres referents són aquells que han aconseguit canviar la societat per millorar-la socialment i aconseguir que el benestar creixi en totes direccions i per a totes les classes socials. Volem la unitat popular real que ens permeti avançar en dos fronts: l’alliberament nacional i l’alliberament social. La nostra proposta d’unitat popular va més enllà de simples agrupacions electorals. En aquest sentit les experiències d’unitat popular expressen una evolució política de la lluita popular, en la qual, sectors importants de les classes populars esdevenen conscients de llur força col·lectiva i de la possibilitat de modificar la correlació de forces polítiques i socials incidint ens les institucions a diferents nivells, començant a nivell municipal. 
La unitat popular de Xile de 1970 no era l’agrupació de uns quants partits polítics. Era més que això. Era la unió de la majoria de forces de les classes populars d’esquerres que sota unes sigles úniques van aconseguir guanyar unes eleccions i avançar molt cap a una societat més justa. Però una altra unió va fer fracassar totes les millores que s’havien aconseguit. La unió del gran capital, els militars i els grups polítics afins van propiciar un cop d’estat que retornà a un model social i econòmic  que tornà a beneficiar la classe dominant a costa del poble.
Per això el nostre model d’unitat popular no busca la unió de les forces polítiques. Busca la unió de les classes populars i que aquestes aconsegueixin, també amb els seus representants polítics canviar aquest model de societat que està pensat pel benefici d’uns pocs a costa de l’esforç de molts.
La nostra unitat popular ha de néixer des de la societat. S’ha d’articular des dels diferents moviments populars que lluiten per una societat justa i lliure. I perquè des del poble i no des dels partits polítics s’impulsi un canvi nacional que ens meni fins a la independència. No ens agrada aquest model que permet que sigui la classe política (sempre molt influenciada pels grups poderosos) la que marqui el camí. Els polítics han de defensar allò que des del poble es vulgui i no dirigir la societat cap al manteniment d’aquest model actual. No ens interessa la professionalització de la classe política que només respon als interessos personals o dels grans poders fàctics. Des de les classes populars hem d’unir esforços i aconseguir que els nostres representants a les institucions estiguin al nostre servei i defensin els interessos que des de la societat els marquem. 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada