dimarts, 5 de juliol de 2011

UNITAT POPULAR

Després de quasi més de dos mesos sense escriure res i un cop, reorganitzada la meva vida, analitzada la situació i el context actual i no poden estar més orgullosa de formar part de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR que el passat 22 de Maig va començar a caminar a pas ferm, valent cap a un nou model de societat, construïda des de la base, que escolta el poble i en participa; no puc obviar, abans de començar aquesta nova etapa, la  referència on rau tot: la Unitat Popular.

Des de la CUP quan parlem d’Unitat Popular, no parlem de la unió de diferents entitats polítiques que ens ajudin a entrar als estaments de govern i institucions. No ens interessa unir-nos amb ningú amb aquesta intenció. Els nostres referents són aquells que han aconseguit canviar la societat per millorar-la socialment i aconseguir que el benestar creixi en totes direccions i per a totes les classes socials. Volem la unitat popular real que ens permeti avançar en dos fronts: l’alliberament nacional i l’alliberament social. La nostra proposta d’unitat popular va més enllà de simples agrupacions electorals. En aquest sentit les experiències d’unitat popular expressen una evolució política de la lluita popular, en la qual, sectors importants de les classes populars esdevenen conscients de llur força col·lectiva i de la possibilitat de modificar la correlació de forces polítiques i socials incidint ens les institucions a diferents nivells, començant a nivell municipal. 
La unitat popular de Xile de 1970 no era l’agrupació de uns quants partits polítics. Era més que això. Era la unió de la majoria de forces de les classes populars d’esquerres que sota unes sigles úniques van aconseguir guanyar unes eleccions i avançar molt cap a una societat més justa. Però una altra unió va fer fracassar totes les millores que s’havien aconseguit. La unió del gran capital, els militars i els grups polítics afins van propiciar un cop d’estat que retornà a un model social i econòmic  que tornà a beneficiar la classe dominant a costa del poble.
Per això el nostre model d’unitat popular no busca la unió de les forces polítiques. Busca la unió de les classes populars i que aquestes aconsegueixin, també amb els seus representants polítics canviar aquest model de societat que està pensat pel benefici d’uns pocs a costa de l’esforç de molts.
La nostra unitat popular ha de néixer des de la societat. S’ha d’articular des dels diferents moviments populars que lluiten per una societat justa i lliure. I perquè des del poble i no des dels partits polítics s’impulsi un canvi nacional que ens meni fins a la independència. No ens agrada aquest model que permet que sigui la classe política (sempre molt influenciada pels grups poderosos) la que marqui el camí. Els polítics han de defensar allò que des del poble es vulgui i no dirigir la societat cap al manteniment d’aquest model actual. No ens interessa la professionalització de la classe política que només respon als interessos personals o dels grans poders fàctics. Des de les classes populars hem d’unir esforços i aconseguir que els nostres representants a les institucions estiguin al nostre servei i defensin els interessos que des de la societat els marquem. 








diumenge, 8 de maig de 2011

Redacció del nou POUM: ara és el moment del canvi

L’Ajuntament ha iniciat els treballs per a la redacció del nou POUM. Era necessari per ordenar les diferents modificacions del pla general que s’han fet des que va entrar en vigor l’any 86. Portem més de dues dècades amb el mateix planejament, clarament obsolet. Les necessitats dels ciutadans han anat canviant i hem viscut uns anys d’especulació urbanística sense precedents i tot això sense un model de ciutat clar, que ens ha fet perdre grans oportunitats per tenir una ciutat més ordenada i dinàmica.

En els anys de mandat de l’actual Ajuntament s’ha fet cada cop més evident la manca d’un projecte de ciutat que ha portat a realitzar actuacions puntuals, totalment improvitzades, així que sorgia una entrada de diners. Aquest fet ha significat el malbaratament d’uns recursos que podien haver-se utilitzat per anar consolidant un model de ciutat digne. Un exemple clar és l’actuació duta a terme al rec Major: 285 mil euros per recuperar només 85 m de rec! Deixant de banda de si entenem el terme “recuperar” com a canalitzar i recobrir amb formigó i travertí, cal urgentment desencallar el Pla Especial de Recs i planificar i gestionar la seva recuperació de manera global i integrada. Així doncs, ara és el moment de repensar els usos actuals de cada sector, de treballar per aconseguir una ciutat més verda, compacta i diversa, una ciutat més sostenible, pensada per ser viscuda. Haurem de marcar-nos reptes i haurem de saber buscar propostes originals si no volem que Banyoles acabi essent el que volen alguns: una ciutat dormitori.

Però el primer pas per això, és que es dugui a terme un procés participatiu que permeti recollir les inquietuds i necessitats dels ciutadans i ciutadanes. I no sembla que sigui aquesta la voluntat de l’Ajuntament  que, de moment, no ha fet cap intent d’informar degudament a la població de l’inici de la redacció del nou POUM. Els ciutadans i ciutadanes han d’estar informats del repte que se’ns planteja i de la transcendència d’aquest document, que ha de regir les decisions urbanístiques dels propers anys.

Cal aprofitar el moment de crisi actual per aturar-nos, reflexionar i ordenar la nostra ciutat.  Ara és el moment de decidir quin model de ciutat volem per els propers anys. I ho hem de decidir entre tots. Perquè ens afecta, perquè és la ciutat on vivim i perquè volem.

dimarts, 3 de maig de 2011

LA NOVA EDUCACIÓ


Des de que l’Irene Rigau va prendre possessió del seu càrrec ha jugat les seves cartes i ha començat a aplicar la seva particular reforma educativa i així vetllar per continuar ensorrant el sistema educatiu actual: augmentant l’exigència i desconsiderant les situacions personals dels alumnes,centrant-se únicament en els resultats acadèmics, fent que els nens i nenes siguin encara més competitius i tinguin més problemes de relació,etc. D’altra banda, la consellera també proposa recuperar els uniformes com a solució a la desigualtat social, sense pensar que el veritable problema no radica en la tipologia de vestimenta sinó en el propi sistema i en els valors que transmetem als nostres infants, tan en el paper de fills,com en el paper d’alumnes. Les desigualtats socials hi són tant a dins com a fora de l’escola, i per tant no les eliminarem intentant homogeneïtzar els alumnes. Els nens i nenes han d’entendre aquesta realitat i així podran lluitar per canviar-la.  La Senyora Rigau també parla d’apostar per les forces de l’odre per lluitar contra l’absentisme escolar, sense plantejar a què és degut realment l’absentisme actual, ni intentar apostar per una alternativa de caire socio-educatiu que vetlli per millorar les relacions i la inclusió de les famílies a les escoles, partint de les diverses realitats familiars i personals dels alumnes.

Arribats en aquest punt i veient el creixement de les mesures d’endarreriment presses pel departament d’educació per acabar d’enderrocar l’ensenyament públic tal i com el coneixem, que per ser sincers necessita una reforma total ens cal plantejar solucions veritables per tal que: 1) les famílies i els mestres puguin treballar conjuntament per assolir l’objectiu comú d’educar als fills i alumnes per la vida (i no per ser uns bons capitalistes), 2)s’apliqui tot el que s’ensenya a les Universitats i es torni a vertebrar des de la base un nou sistema educatiu públic que consti d’una educació  formal de qualitat;  entesa com l’educació que ens ha de donar els coneixements bàsics sobre llengua, matemàtica, història, ciències naturals, geografia, etc. 3)es treballi de forma transversal l’educació emocional i l’educació en valors enteses  com les creadores de consciències, d’esperit crític i desenvolupadores de la capacitat dels nens i nenes d’entendre el món i enfrontar-s’hi.

És per això que des de CUP es planteja la necessitat d’un replantejament de l’educació i un veritable canvi estructural apostant per una educació integral, inclusiva i igualitària,que ens permeti donar resposta a les desigualtats socials  i econòmiques de la nostra societat. Ara que cada vegada augmenta més la ràtio d’alumnes per mestre i per aula, pensem que és el moment per tirar endavant projectes com les comunitats d’aprenentatge que haurien de ser l’eina bàsica per aquesta reconstrucció, ja que entenem que la responsabilitat de l’educació dels nostres infants no només recau sobre els mestres sinó que també ha de ser responsabilitat dels pares, de l’entorn, dels propis alumnes i de la societat en el seu conjunt.

.

dimecres, 27 d’abril de 2011

Banyoles i l'habitatge

La millora de les condicions de vida dels banyolins i especialment el dret a l’habitatge ha de ser una de les prioritats per al nostre ajuntament.
En aquests darrers anys ha augmentat considerablement el nombre de vivendes a la nostra ciutat a conseqüència del "boom" de la construcció dels últims anys on s’iniciaven prop de 500 habitatges per any, un límit clarament insostenible! En aquells anys també vam poder comprovar com, amb la complicitat de l’administració, anava creixent la compra d’habitatge com a valor d’inversió. Però les vaques grasses s’han acabat, i la crisi que estem patint ha propiciat l’aparició en el paisatge urbà banyolí de solars tancats i a punt per edificar, blocs de pisos en construcció parats, o acabats però senzillament pendents de vendre... i centenars d’habitatges buits... La coneguda obsessió dels nostres governants per arribar als 20.000 habitants ha produït un esgotament del sòl i una modificació del paisatge banyolí.

És per tant ara mateix primordial per Banyoles la redacció d’un Pla Local d’Habitatge seriós, que defineixi les futures polítiques de sòl i habitatge en els propers anys, i que inclogui un cens complet, tant de l’habitatge a la ciutat com de les persones que no tenen assegurat l’accés a l’habitatge, per tal de replantejar la necessitat d’habitatge de nova construcció. Cal una voluntat estratègica per optimitzar el patrimoni existent i reduir el consum del sòl, incentivant la rehabilitació i el lloguer d’habitatges en desús i buits.

dimecres, 20 d’abril de 2011

LA CRISI DELS ESCOLLITS

Les polítiques de retallada que està duent a terme l'actual govern de la Generalitat són abusives i intolerables per la majoria de la població, però tot i així el conseller d'economia s'atreveix a burlar-se encara més  dels més 8 milions de ciutadans i ciutadanes que té actualment Catalunya proposant reduir l'IRPF a cinquanta mil persones --directius, alts càrrecs, empresaris- que cobren un salari anual d'uns 120.00 euros perquè és de sentit comú que no marxin. Tot i que aquestes declaracions hagin estat suavitzades pel Departament d'Economia dient que no hi haurà canvis mentre duri el reajust econòmic, no és menys cert que en l'actual context, les propostes del Govern haurien d'anar encaminades a pal·liar els efectes que la crisi està comportant a les treballadores i treballadors catalans.
Analitzant bé la situació i sabent que les polítiques de dretes sempre afavoreixen a la burgesia  i veient la impassivitat  a la que ha sotmès el sistema capitalista a totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, les consideracions són clares: hem de donar la volta als arguments oficials, proposar un model econòmic alternatiu, que tracti a les persones per igual i les respecti i tingui en compte les seves necessitats i sobretot també hem de  lluitar directament contra la presa de pèl del govern de la Generalitat als ciutadans de Catalunya que vol fer-nos creure que la solució és protegir els interessos dels que han provocat aquesta situació de crisi.
Finalment, no puc acabar sense expressar el meu malestar pels temps que corren i en els aquells que lluitem pels nostres drets patirem tota mena d'abusos, acusacions, amenaces etc. També serem perseguits per haver expressat el nostre rebuig, i les forces de l'ordre ens hauran de redreçar per seguir el camí correcte. Qui sap perquè les forces de l'odre hauran de centrar els seus esforços en nosaltres per tal de fer-nos seguir el camí correcte i, en canvi, com sempre, obviaran els que realment són els malfactors de tot el que està passant; uns senyors amb "trajo" i corbata que es proclamen a sí mateixos com escollits, escollits  pel sistema per robar els pobres per enriquir els rics.  

dijous, 17 de març de 2011

Banyoles i l'esport

En els darrers anys els ciutadans de Banyoles i del Pla de l'Estany hem vist com diversos esdeveniments esportius de gran abast, d'elit,  cobrien l'agenda de la ciutat i l'omplien de grans mesures de seguretat i de grups d'esportistes vinguts d'arreu. Aquest tipus d'esdeveniments però, no tenen cap tipus d'arrelament amb la ciutat, es fan d'esquenes a la ciutadania, sense comptar amb la seva participació, organitzats des de dalt. Sembla un tipus d'esport més encarat a aparentar i a generar ingressos que no pas a millorar la ciutat i la seva qualitat de vida. 

A la CUP som partidaris de tornar a l'esport la seva essència, que no és altra que la de millorar a través d’esforç, generant benestar físic i mental a qui en practica. Som partidaris d'un esport d'índole popular, que impliqui la gent que viu a Banyoles. Apostem per obrir la pràctica de l’esport a la ciutat i que tot els sectors en puguin gaudir. I en el cas de les competicions, defensem una pràctica sostenible i respectuosa amb el medi ambient i entenem les competicions des d'una perspectiva únicament catalana defugint qualsevol tipus d'imposició espanyolista. Volem que els nostres esportistes competeixin sota els colors catalans i és per això que promourem les competicions entre nacions sense estat. N'estem farts de veure esportistes catalans sota els colors d'un estat que no ens té cap mena de respecte i que aprofita qualsevol ocasió per anorrear els drets del nostre poble, una vegada i una altra. 

No passarem per aquí. Volem que l'esport sigui una vertadera eina de cohesió social que reporti beneficis per al conjunt de la població.

dimecres, 9 de març de 2011

Participa


Aquest dissabte la CUP engega el procés participatiu d'elaboració del programa electoral amb un cicle de punts de trobada que seran els dies, 12, 19 i 26 de Març. Animo a tothom assistir-hi, per poder aconseguir crear entre totes un programa participatiu.